Barcelona, molt t’estime
Oh Barcelona, molt t’estime carrer a carrer, plaça a plaça. A les meues nits de malalt estés al llit et recórrec insomne, camine sobre l’empedrat amb la passera insegura, vacil·lant. Llegesc inscripcions a les cantonades, truque a unes portes que se’m desfan i es tornen munts de cendra. Veig la noieta que ha baixat a comprar la llet. Les dones duen les cistelles carregades de bledes, apis, pa de pagés. T’estime molt, t’estime dolorosament, ciutat, l’olor de boirina, el vent de la mar, la humitat, façanes fumades, bragues als balcons del Fossar de les Moreres, el rei de ferros, de llaunes, Santa Maria del Mar, jo he guardat fusta al moll, Salvat-Papasseit. «Oda a Barcelona», Vicent Andrés Estellés
