 |
| Sumacàrcer. Vista panoràmica |
Tal com el grup tenia programat, a les 8:30h
començà la visita-excursió als assuts1 del Xúquer2
sortint de València cap a la Ribera per dirigir-nos a Sumacàrcer,
on arribàrem a l’hora d’esmorzar. Després de provar els saborosos entrepans al
bar de la plaça, de gom a gom en aqueixa hora punta, férem un recorregut pel poble,
situat sobre una terrassa fluvial entorn a un meandre del riu que serveix de
balconada, i vam veure el pas tranquil de les aigües (desprès de deixar enrere
el pantà
de Tous), el desplaçament harmoniós dels ànecs i també el de joves
aficionats al piragüisme, atès l’aprofitament
del curs del riu per als esports nàutics.
començà la visita-excursió als assuts1 del Xúquer2
sortint de València cap a la Ribera per dirigir-nos a Sumacàrcer,
on arribàrem a l’hora d’esmorzar. Després de provar els saborosos entrepans al
bar de la plaça, de gom a gom en aqueixa hora punta, férem un recorregut pel poble,
situat sobre una terrassa fluvial entorn a un meandre del riu que serveix de
balconada, i vam veure el pas tranquil de les aigües (desprès de deixar enrere
el pantà
de Tous), el desplaçament harmoniós dels ànecs i també el de joves
aficionats al piragüisme, atès l’aprofitament
del curs del riu per als esports nàutics.
 |
| Piragüistes |
A continuació ens
dirigírem a Antella, on vam visitar el seu magnífic assut i el naixement de la Sèquia Real del Xúquer3.
Aquestes interessants i profitoses obres d’enginyeria hidràulica (amb el seu
origen al segle XIII) són les responsables del paisatge creat al llarg dels
segles en esta plana al·luvial, infraestructures encaminades sobretot a
augmentar la superfície irrigada.
dirigírem a Antella, on vam visitar el seu magnífic assut i el naixement de la Sèquia Real del Xúquer3.
Aquestes interessants i profitoses obres d’enginyeria hidràulica (amb el seu
origen al segle XIII) són les responsables del paisatge creat al llarg dels
segles en esta plana al·luvial, infraestructures encaminades sobretot a
augmentar la superfície irrigada.
 |
| L’azut d’Antella |
 |
| L’azut, detall |
 |
| La Sèquia Real del Xúquer |
Aquest canal
principal té en l’actualitat una longitud de 54 km, acabant a Albal. Rega casi
22.000 Has i s’estén al llarg de vint termes municipals, afavorint el reg de
cítrics, d’horta i d’arròs, ja que renova les aigües del llac de l’Albufera.
principal té en l’actualitat una longitud de 54 km, acabant a Albal. Rega casi
22.000 Has i s’estén al llarg de vint termes municipals, afavorint el reg de
cítrics, d’horta i d’arròs, ja que renova les aigües del llac de l’Albufera.
 |
| La guia, Esther, il·lustrant el grup |
 |
| La SR del Xúquer, detall |
 |
| Edifici on es fa el repatiment |
 |
| Començament de la sèquia |
Seguint la ruta
programada i contemplant el bonic paisatge, arribàrem prop de la mar, per a
conèixer l’últim assut del Xúquer, el de la Marquesa, que entre
altres funcions impedeix l’entrada de
les aigües salobres aigües endins. Un espai verd, relaxant, bell, que paga la
pena visitar i conèixer, on es pot gaudir de la flora i la fauna autòctones, i
que està ben a prop de València, a Cullera, on el Xúquer arriba a la Mediterrània
després de recórrer 500 km. Si més no, convé recordar que totes aquestes
arquitectures hidràuliques formen part hui del nostre patrimoni cultural.
programada i contemplant el bonic paisatge, arribàrem prop de la mar, per a
conèixer l’últim assut del Xúquer, el de la Marquesa, que entre
altres funcions impedeix l’entrada de
les aigües salobres aigües endins. Un espai verd, relaxant, bell, que paga la
pena visitar i conèixer, on es pot gaudir de la flora i la fauna autòctones, i
que està ben a prop de València, a Cullera, on el Xúquer arriba a la Mediterrània
després de recórrer 500 km. Si més no, convé recordar que totes aquestes
arquitectures hidràuliques formen part hui del nostre patrimoni cultural.
 |
| L’azut de la Marquesa |
 |
| Un paratge idílic |
 |
| Tranquilitat |
Acabàrem l’excursió
dinant al restaurant Picanterra, delitant-nos
amb els menjar típics de la zona i les
belles vistes de l’Estany de Cullera, una llacuna de transició entre la marjal i
la mar. I després de dinar, la majoria encara optà per fer una passejada pels
voltants de l’estany gaudint de la natura i del paisatge abans de tornar satisfets
i contents cap a València.
dinant al restaurant Picanterra, delitant-nos
amb els menjar típics de la zona i les
belles vistes de l’Estany de Cullera, una llacuna de transició entre la marjal i
la mar. I després de dinar, la majoria encara optà per fer una passejada pels
voltants de l’estany gaudint de la natura i del paisatge abans de tornar satisfets
i contents cap a València.
 |
| L’estany de Cullera |
 |
| Dubtes i preocupacions |
No volem acabar
aquest senzill text sense recordar que la visita als assuts ens ha permès apropar-nos
a uns indrets prou desconeguts per la majoria i comprendre millor que l’aigua ha estat determinant, i
determina encara en bona mida, l’estructura agrària del País Valencià; i això
no solament pel que fa als conreus, als rendiments i a la productivitat del
sòl. Es pot dir, doncs, que des de fa segles hi ha dues agricultures valencianes: una agricultura de secà bastant multiforme, en general
sotmesa a una climatologia hostil; i una agricultura costanera, de les planes al·luvials, de regadiu i cultius altament comercials, com és la d’aquesta
comarca regada pel Xúquer on l’aigua és un bé essencial.
aquest senzill text sense recordar que la visita als assuts ens ha permès apropar-nos
a uns indrets prou desconeguts per la majoria i comprendre millor que l’aigua ha estat determinant, i
determina encara en bona mida, l’estructura agrària del País Valencià; i això
no solament pel que fa als conreus, als rendiments i a la productivitat del
sòl. Es pot dir, doncs, que des de fa segles hi ha dues agricultures valencianes: una agricultura de secà bastant multiforme, en general
sotmesa a una climatologia hostil; i una agricultura costanera, de les planes al·luvials, de regadiu i cultius altament comercials, com és la d’aquesta
comarca regada pel Xúquer on l’aigua és un bé essencial.
 |
| Calma |
I alhora, comprovar
que el fet de viatjar permet als viatgers sentir dues sensacions força
significatives: la de gaudir del paisatge amb companyia dels amics compartint
l’experiència; i la d’adonar-nos de la
riquesa i bellesa del nostre país i de la natura en general, ambdues molt
importants a l’hora de prendre consciència d’un repte indefugible: respectar la
natura i el medi ambient i esforçar-nos en transmetre’ls en les millors
condicions als nostres fills i nets.
que el fet de viatjar permet als viatgers sentir dues sensacions força
significatives: la de gaudir del paisatge amb companyia dels amics compartint
l’experiència; i la d’adonar-nos de la
riquesa i bellesa del nostre país i de la natura en general, ambdues molt
importants a l’hora de prendre consciència d’un repte indefugible: respectar la
natura i el medi ambient i esforçar-nos en transmetre’ls en les millors
condicions als nostres fills i nets.
1 Assut: Resclosa, paret o barrera que es fa a través
d’un riu o canal per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit
cap a un molí, un rec, etc. /
Construcció feta en un riu navegable, en un canal, que consisteix en uns
compartiments que hom buida o omple a voluntat i que serveix perquè els
vaixells puguen salvar desnivells o per a protegir de la plenamar.
d’un riu o canal per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit
cap a un molí, un rec, etc. /
Construcció feta en un riu navegable, en un canal, que consisteix en uns
compartiments que hom buida o omple a voluntat i que serveix perquè els
vaixells puguen salvar desnivells o per a protegir de la plenamar.
Assuter/Assutera: Persona que té cura d’un assut.
2 Xúquer: El riu més cabalós del PV, amb
21.613 km2 de conca, neix al Sistema Ibèric, a 1.500 m d’altitud,
junt al Cerro de San Felipe, té una
longitud de 535 km. Rep aigües de la Serrania
de Conca i els 23,1 m3/seg. del Cabriol a Cofrents, fins
arribar al pantà de Tous. A Sumacàrcer entra en la plana costera , i en Antella
comencen les preses d’aigua la major part de les quals estan destinades al rec
de les terres de la Ribera, Alta i Baixa; i continua travessant el país d’oest
a est fins arribar a la Mediterrània, en
Cullera, ja amb un cabdal força esgotat.
21.613 km2 de conca, neix al Sistema Ibèric, a 1.500 m d’altitud,
junt al Cerro de San Felipe, té una
longitud de 535 km. Rep aigües de la Serrania
de Conca i els 23,1 m3/seg. del Cabriol a Cofrents, fins
arribar al pantà de Tous. A Sumacàrcer entra en la plana costera , i en Antella
comencen les preses d’aigua la major part de les quals estan destinades al rec
de les terres de la Ribera, Alta i Baixa; i continua travessant el país d’oest
a est fins arribar a la Mediterrània, en
Cullera, ja amb un cabdal força esgotat.
3Sèquia Real: Aquesta sèquia, concedida per Jaume I i acabada per Carles III, té una
dotació de 34,5 m3/s i rega 14.000 Ha., unint les Riberes Alta i
Baixa amb l’Horta de València; aigües més avall, altres sèquies reguen altres 11.000
Ha. més.
dotació de 34,5 m3/s i rega 14.000 Ha., unint les Riberes Alta i
Baixa amb l’Horta de València; aigües més avall, altres sèquies reguen altres 11.000
Ha. més.
Per Esther Vayà i Ximo Martí. Fotografies de Ximo Martí
Other Articles
Next
16 octubre, 2016
La secesión de los ricos
Previous
28 septiembre, 2016
EXPOSICIÓN EQUIPO CRÓNICA
